Osteopatia

L’osteòpata estudia com es mou cada una de les parts del cos, i quina relació tenen entre elles. El seu objectiu és el de identificar alteracions en aquests moviments per poder corregir i/o eliminar les disfuncions que poden manifestar-se i que alhora poden condicionar el moviment i/o la postura del cos. D’aquesta manera s’ajuda a que el cos es mogui d’una manera més harmònica.

Per comprendre l’osteopatia i com actua un osteòpata, cal mirar el nostre cos amb els ulls d’un enginyer que intenta equilibrar una màquina, aquest pretén que es mogui de la manera més lliure, fluida i harmoniosa possible.

El cos és una màquina perfecte dissenyada per moure's. És mitjançant el moviment que l’ésser humà interacciona amb el medi i s’adapta als seus canvis, és amb el moviment que l’home interactua amb d’altres individus i s’expressa, i és gràcies al moviment que pot realitzar les funcions vitals, recuperar la salut i mantenir la vida.(El moviment és vida, A.T.Still).

La primer cosa que valora la osteopatia és l’efecte que provoca la força de la gravetat, una força que tendeix a aixafar el cos. L’esquelet, fàscies, músculs i el teixit connectiu i s’encarreguen d’amortir aquets efectes nocius. Si la nostre postura no es correcta, o bé si tenim alguna articulació bloquejada, la força de la gravetat pot recaure amb massa intensitat sobre punts febles del nostre esquelet, provocant lesions degeneratives com ara, les hèrnies discals, problemes als meniscos, contractures, etc.

L'osteopatia no només tracta a nivell estructural, té una visió holística del cos, així doncs, també valora el moviment visceral del cos humà, es a dir com es mou la columna i quines conseqüències pot tenir aquest moviment sobre els òrgans i les funcions que aquests realitzen. Per exemple, el sedentarisme pot bloquejar les vèrtebres dorsals i les costelles perjudicant als pulmons i la funció de ventilació i oxigenació, acció tan important que aquests duen a terme.

LLEIS OSTEOPÀTIQUES

  • L'estructura governa la funció: Qualsevol alteració mecànica en una articulació provoca un mal funcionament dels sistemes viscerals que l'envolten directa o indirectament.
  • L'artèria suprema: Tota part del cos en que hi hagi un bon rec sanguini i una bona oxigenació dels teixits no hi pot haver malaltia o patologia. Les malalties es desenvolupen per falta o disminució de l’aport sanguini.
  • El cos com a unitat funcional: el cos humà es comporta com una unitat, per tant tots els símptomes estan relacionats i afecten i/o son afectats pel demés.
  • Capacitat d'autocuració del cos: L'organisme té la capacitat d'autocuració. L'osteopatia dona els estímuls al cos perquè aquest, mitjançant els seus mecanisme interns es curi.